Barrancs de Llegenda és el nom que donem a la cursa que transcorre pels barrancs que,des de temps immemorials,han viscut les llegendes nocturnes més inversemblants.
El Barranc de La Vall estava poblat abans que Montblanc fos posada en un mapa. Ja llavors, hi havia humans corrent i movent-se pels camins que dibuixen el paisatge que avui veiem. D’aquests pobladors en queden enterrats els ossos, que mai ningú ha volgut buscar per no despertar el seu esperit. Esperit que reivindica i defensa aquest indret, el Barranc de La Vall, com a casa seva... Pot ser que corrent de nit, per molt de pressa que es pugui anar, algun braç surti de les entranyes del barranc i ja sigui en forma d’arrel o de roca us vulgui fer parar de córrer.
El Barranc de la Pasquala sempre ha estat refugi de malfactors. Els lladres, en concret en Joan Serra s’hi va amagar. No en va, la cova més gran que hi ha s’anomena la Cova del Lladre. Però el pitjor de tots és una bèstia semblant a un drac. No el que va atemorir la vila a l’edat mitjana, un de molt pitjor. No és tan gros, però és molt més dolent. No es mou d’aquesta barrancada, esperant que passés qualsevol ésser viu prou gros, per saltar-li al damunt i empassar-se’l sense deixar rastre. Aquest mai ningú no l’ha matat, segueix ben viu. Només l’ha pogut veure el roquer del penitent. Mai cap humà ha pogut veure’l i tornar viu per poder explicar-ho. Surt en forma de rebrot d’alzina, de roca enmig del camí i després, quan té la víctima a terra, mostra el seu autèntic aspecte. És llavors quan actua damunt la seva presa.
El Barranc de Sant Joan és lloc de treballadors. Els marges, escales, construccions diverses que s’hi troben amaguen les restes d’aquells que les van aixecar. Pedres posades amb delicadesa, una a una. Amb tan geloses mans, que una vegada enterrats els seus constructors, són aquests els que les vigilen. Són allà perquè cap aiguat prengui les escales del Camí del Targa, ni els marges del Bosc del Gorrines, ni les parets de l’ermita... Els esperits no diferencien les pluges torrencials dels corredors nocturns que transiten pels senders... podria ser que sentíssiu l’alè dels constructors mentre intenteu arribar a bon port...
Per tot plegat, des del Club Excursionista Montblanc vam pensar que podria ser bona idea mirar de superar tots aquests impediments sobrenaturals... En una cursa nocturna, pels tres barrancs on viuen tots aquests enemics les corredors de muntanya... és per això, que volem que els hi planteu cara i acabeu fent LLEGENDA!
